Ets més suís, canadenc, belga o espanyol?

Time 2022-08-04 11:29:28

Web Name: Ets més suís, canadenc, belga o espanyol?

WebSite: http://www.estimoelcatala.cat

ID:270212

Keywords:

su,Ets,canadenc,espanyol

Description:

Ets més
suís, canadenc,
espanyol
o belga?

Al món hi ha molts països amb més d’una llengua pròpia. Són estats plurilingües i aquesta pluralitat s’organitza de maneres diferents segons cada cas. Com creus tu que hauria de funcionar un país que té més d’una llengua?

Des de la Plataforma per la Llengua hem analitzat la pluralitat lingüística en quatre estats amb força parlants de llengües pròpies diferents de la majoritària: Espanya, Suïssa, el Canadà i Bèlgica.

Quin és el model que encaixa millor amb tu?

Ets més del model espanyol, el suís, el canadenc o el belga?

Omple el formulari per començar el test:

Introdueix tots els camps obligatoris

Introdueix una direcció de correu vàlida

Has d’acceptar la política de privacitat.

Ho sentim, ja existeix un usuari amb aquest email

Signatura registrada correctament! Moltes gràcies!

Comparteix aquesta acció a:

1

Quines llengües han de ser oficials d'estat?

Selecciona una resposta

Només una, la més parlada o la que ha aconseguit imposar-se a les altres.

Totes les llengües pròpies del país.

Totes les llengües pròpies del país amb un nombre significatiu de parlants (a partir d'uns quants milers).

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6 2

Tots els ciutadans han d'estar obligats per llei a saber una llengua?

Selecciona una resposta

Sí. Una de les llengües ha de ser obligatori de saber-la per a tots els ciutadans del país

No. No hi ha d'haver cap llengua obligatòria per a tothom. En tot cas, s'entén que cal conèixer la llengua pròpia del lloc on es viu.

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6 3

Quines llengües s’han d’exigir als estrangers per obtenir la nacionalitat?

Selecciona una resposta

Només es pot obtenir si se sap la llengua més parlada. Les altres llengües del país no compten per a res a fi d’obtenir la nacionalitat

Cal que sàpiguen com a mínim una de les llengües pròpies del país.

Cal que sàpiguen com a mínim la llengua pròpia del lloc on s’empadronen dins del país.

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6 4

En quines llengües ha de funcionar el tribunal constitucional?

Selecciona una resposta

Ha de fer servir exclusivament la llengua més parlada. No ha d’acceptar recursos ni procediments en altres llengües del país.

En totes les llengües del país que tenen un mínim de parlants (a partir d’uns quants milers).

En totes les llengües del país. Cal que el procediment i la sentència es facin com a mínim en la llengua de les parts interessades.

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6 5

En quines llengües han d’emetre els mitjans de comunicació públics de l’estat?

Selecciona una resposta

Només en una llengua, la més parlada. Si es fan servir altres llengües ha de ser en desconnexions locals i puntuals. Les televisions regionals en altres llengües no s’han de poder veure en obert per a tot el país.

Han de ser en les diverses llengües pròpies i que es puguin veure en obert a tot el país.

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6 6

Quines llengües han de saber com a mínim tots els funcionaris?

Selecciona una resposta

Tenen l’obligació de saber la llengua més parlada del país.

Han de saber la llengua del lloc on actuen. No existeix una llengua comuna obligatòria.

Han de saber la llengua del lloc on actuen. En alguns casos es crea una segona línia de funcionaris per atendre en altres llengües.

CONTINUAR 1 2 3 4 5 6

A tu et va l’emmental... i el plurilingüisme!

Ets més aviat suís.

Suïssa reconeix quatre llengües oficials de l’Estat, tres a tots els efectes —l’alemany, el francès i l’italià— i una, el romanx, amb pocs milers de parlants, per a les relacions amb les persones de llengua romanx. Té un comportament equitatiu entre les diverses llengües; en general amb un ús monolingüe en cada territori i plurilingüe en allò que afecta tot el país.

Més informació

La Constitució no fixa cap llengua obligatòria de conèixer, en tot cas s’entén que cal conèixer la llengua pròpia del lloc on es viu. De fet, s'obté la nacionalitat a partir de la ciutadania a un cantó, de manera que cal conèixer la llengua del lloc on es demana. Els funcionaris, inclosos els jutges, magistrats i fiscals, han de saber la llengua pròpia del lloc on actuen. No hi ha una llengua comuna obligatòria per a tots ells. A Suïssa la televisió de la federació té 8 canals que es veuen en obert arreu del país: 3 en alemany, 2 en francès, 2 en italià i 1 en romanx. Fins i tot una estructura com el màxim tribunal del país (el Tribunal Federal), més enllà d’actuar en totes les llengües, té una paritat lingüística molt estricta: ha de tenir un jutge de llengua romanx, 3 de parla italiana, 12 francòfons i 25 germanòfons, i ha d’actuar en la llengua triada per les parts. A Suïssa l’exèrcit funciona en la llengua de cada cantó, i pel que fa als productes distribuïts cal etiquetar-los com a mínim en italià, alemany i francès.

1 2 3 4 5 6

A tu et van els ants... i el plurilingüisme!

Ets més aviat canadenc.

Malgrat que el francès és molt menys parlat que l’anglès, totes són igualment llengües oficials de l’Estat. També hi ha altres llengües de les dites primeres nacions amb diversos reconeixements, però en general tenen molt pocs parlants. Cada província reconeix les seves llengües oficials. Per exemple, al Quebec, on l’única llengua oficial és el francès.

Més informació

La Constitució no obliga a saber una llengua en concret i no existeix tampoc una llengua única obligatòria per aconseguir la nacionalitat. Tant els funcionaris com els jutges, fiscals o magistrats han de saber i actuar en la llengua pròpia de cada lloc. Tanmateix, si en un territori o municipi hi ha prou parlants d’una altra llengua del país (per exemple de francès en un territori anglòfon) s’habilita una línia paral·lela també en francès. En el cas del Quebec no hi ha les mateixes garanties vers l’anglès, car es considera que el francès és la llengua històricament perjudicada i per tant es protegeix més. La televisió pública canadenca emet per a tot arreu del país en anglès i francès. Al Canadà, el delegat del cap d’estat ha de fer servir de manera equitativa l’anglès i el francès i cal que sigui triat de manera alternativa un anglòfon i un francòfon. A l’exèrcit hi ha quatre brigades anglòfones i una en francès. En general, el govern del país obliga que els productes estiguin etiquetats en anglès i en francès, però les províncies poden ser encara més restrictives; per exemple, al Quebec, l’única llengua oficial és el francès.

1 2 3 4 5 6

Ep, a tu el que no et va és el plurilingüisme!

Sembles espanyol

Espanya és un estat atípic en l’entorn de països plurilingües de l’àmbit democràtic. És l’únic cas d’un país europeu amb una llengua tan parlada com és el català que no la reconeix com a llengua oficial de l’Estat. Només en reconeix una: el castellà.

Més informació

La Constitució espanyola, juntament amb la búlgara, són les úniques del món que estableixen explícitament l’obligació de saber una llengua per a tots els ciutadans del país. De fet, a les proves per a estrangers per obtenir la nacionalitat no es permet que s’hi pugui accedir des del coneixement d’una altra llengua espanyola diferent del castellà. El Tribunal Constitucional espanyol funciona exclusivament en castellà i ni tan sols hom s’hi pot adreçar en una altra llengua pròpia. S’estableix el castellà com a única llengua prevista per als tractats i la representació oficial internacional de l’Estat. En el cas del català, és l’única llengua europea de dimensions semblants el país respectiu de la qual, Espanya, no l’ha presentada com a llengua oficial de la Unió Europea. El castellà, fins i tot a Catalunya, és l’única llengua que és un requisit per a tots els funcionaris. En el cas de magistrats, fiscals i jutges, la llei fins i tot prohibeix que el català pugui ser un requisit, com sí que l’és el castellà. A l’exèrcit el català, el gallec o el basc no tenen cap ús oficial ni hi ha unitats que funcionin en aquestes llengües. Hi ha centenars de disposicions legals que imposen únicament l’ús del castellà.

1 2 3 4 5 6

A tu et van els musclos... i el plurilingüisme!

Ets més aviat belga.

Bèlgica reconeix als mateixos efectes tres comunitats lingüístiques (de llengua francesa, neerlandesa i alemanya), tot i que la comunitat alemanya té unes poques desenes de milers de parlants. L’Estat és plurilingüe, però en general les regions són unilingües i funcionen exclusivament en cada llengua pròpia.

Més informació

En el cas de Brussel·les, on la llengua pròpia, el neerlandès, és molt poc parlada (menys del 10 %) i el francès té una llarga tradició històrica des de fa segles, s’accepta el bilingüisme oficial, però no pas impositiu de cap llengua, el ciutadà pot escollir quina vol saber o en quina es vol relacionar amb l’Administració. Així doncs, hi ha dues línies de funcionaris, de justícia, de serveis públics... una en cada llengua. La Constitució no obliga a saber cap llengua, però s’entén que cal conèixer la llengua de cada lloc. Es pot obtenir la nacionalitat a partir del coneixement de qualsevol de les llengües del país. Bèlgica té tres televisions públiques estatals per a cada comunitat lingüística (francès, alemany i neerlandès) que es poden veure arreu del país. El Tribunal Constitucional té representants lingüístics de les diverses llengües pròpies del país, altrament no es consideraria imparcial. Les comunicacions, rodes de premsa, discursos oficials de presidents, autoritats i caps d’estat adreçats a tot el país han de respectar la pluralitat lingüística. Per exemple, el rei belga ha de jurar la Constitució en francès, neerlandès i alemany i els discursos han de ser paritaris en les tres llengües. Bèlgica té unitats separades de l’exèrcit en neerlandès, francès i alemany. A partir del grau d’oficial cal conèixer francès i neerlandès. Cal que les instruccions i l’etiquetatge dels productes sigui en la llengua pròpia de cada lloc, llevat de Brussel·les, on com a mínim cal que siguin en francès i neerlandès.

1 2 3 4 5 6

Gràcies per fer el test!

Descobreix més coses sobre els models d’estats plurilingües en aquest estudi:

Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?

Descarrega-te'l

Comparteix aquesta acció a:

Com has pogut comprovar, Espanya és un estat atípic en l’entorn de països de tradició democràtica amb tants parlants de diverses llengües pròpies ja que només reconeix el castellà com a llengua oficial d’Estat i, per exemple, relega el català a una llengua de segona categoria.

Enguany la Plataforma per la Llengua celebra el seu 25è aniversari. Fa 25 anys que treballem per normalitzar el català davant d’unes institucions que no el respecten.

Ajuda’ns a continuar treballant perquè viure plenament en català no sigui res extraordinari.

TAGS:su Ets canadenc espanyol

<<< Thank you for your visit >>>

Hot Websites